Però l'autor deixa el final obert i demana que continueu la història vosaltres. Segur que teniu molt bones idees per intentar explicar alguna altra aventura d'aquesta canalla, per exemple:
* Què s'explicaran quan arribin al colomar?
* Què els diran a casa seva, quan arribin amb el velomotor?
* Augmentarà la colla amb algun altre company?
* Què passarà durant el segon trimestre?
* Continuaran jugant a bàsquet sobre patins?
* Es ficaran en algun altre embolic?
* ...
Segur que si escriviu amb ganes, us inventeu nous i interessants episodis que ens enganxaran a tots igual que la novel·la del Joaquim Carbó.
Bona escriptura!!
la colla dels deu va agradarme molt perque es un llibre molt dirvetit .
ResponEliminaMe n'alegro molt que t'hagi agradat. Però no has explicat una història sobre els nens de la colla.
EliminaEn arribar el colomar, es van trobar una carta al terra dels joc olímpics d'aquest any, que es feien a Barcelona. En Miquei va ser el que va obrir la carta; tothom es va quedant mirant-ho esperant de que expliques el que posava. Però en Miquei no ho va poder explicar perquè de cop es va posar a donar salts d'alegria.
ResponElimina-Que passa Miquei?- tothom li preguntava. Quan ja es va calmar, va començr explicar tot. no era res dolent sinó que els havien vist jugant a bàsquet sobre patins, i que els hi va agradar tant aquest esport, que el ficarien dins del jocs olímpics( Aixó si, la gent s'havia de apuntar per fer nous equips; perquè de moment només estava format l'equip de la colla dels deu).
MAR SELVA
6è A
És una bona idea per un nou capítol d'aventures de la colla.
EliminaMercedes
En arribar al colomar, es van trobar una carta al terra dels Jocs Olímpics d'aquest any, que es feien a Barcelona. En Miquei va ser el que va obrir la carta; tothom es va quedant esperant de que expliqués el que posava. Però no ho va poder explicar perquè de cop es va posar a fer salts d'alegria.
Elimina-Que passa Miquei?- tothom li preguntava. Quan ja es va calmar, va començar explicar tot. No era res dolent, sinó que els havien vist jugant a bàsquet sobre patins, i que els hi va agradar tant aquest esport, que el ficarien dins dels Jocs Olímpics. Aixó sí, la gent s'havia de apuntar per fer nous equips; perquè, de moment, només estava format l'equip de la colla dels deu.
MAR SELVA
Molt millor, Mar, però compte amb el "de que", que l'has tornat a utilitzar quan no calia.
EliminaMercedes
Laia Martín 6è A
ResponEliminaCAPITOL ?
La cerca continua.........
El primer dia del segon trimestre va començar com tots els dies.
A l'hora del pati les coses van canviar ja que l'Eriçó va perdre la seva carpeta “ única i exclusiva” així era com li deia l’Eriçó, amb totes les seves fitxes, coses personals, etc. Tots els membres de la collava ajudar-lo a buscar la carpeta però ningú la va trobar.
L'Eriçó, en Napia, l'Anguila.....se'n van anar cap al colomar pensant que podia haver passat amb la carpeta intentant trobar una explicació però no la van trobar. També van avisar en Pebret, perquè estigués alerta, ja que no havia vingut a l’escola.
Dins del colomar van parlar de la pèrdua d'aquell dia quan de sobte va sonar el telèfon, era en Pebret, cridant:
- Ja se qui té la teva carpeta, ja se qui té la teva carpeta-i seguia tota l’estona així- La teva carpeta l’ha té en Pere(que era un nen de la classe)la porta a la mà. Com que ja començava a enfosquir tothom se’n va anar.
El dia següent vam registrar la motxilla d’en Pere i li vam preguntar i ell va contestar que no tenia la carpeta.
A la sortida de l’escola tots vam agafar el nostre velomotor i vam seguir a en Pere fins casa seva, vam mirar per una finestra que estava oberta de bat a bat que donava a la seva l’habitació i tampoc vam veure la carpeta de l’Eriçó.
Després vam passar per casa d’en Pebret per preguntar-li algunes coses però no teníem res, seguíem igual així que la cerca continua.
Ha estat interessant llegir la teva història. I a més, fins i tot, has posat títol al capítol. Quina pena que no hagi acabat. Potser voldràs escriure un final??
EliminaMercedes
Al dia següent l'Eriçó seguia sense trobar la seva carpeta.
EliminaA la classe de matemàtiques en Miquei, que seia al seu costat, li va dir:
-Per què ens fas buscar la teva carpeta si la tens al calaix?
-Al calaix? Com ha arribat aquí? Jo no la he posat?
El que va passar és que la mestra, va demanar a l'Eriçó que baixés la carpeta al pati, per revisar els deures, i com que és tant despistat se la va deixar sobre una de les taules del pati.
A l'hora de dinar, una mestre de l'escola va pujar a la classe de l'Eriçó i va desar la carpeta al calaix i com que ell no deixa mai les coses al seu lloc no va mirar dins.
Així que l'enigma de la carpeta de l'Eriçó ja esta resolt.
Per fi s'ha resolt l'enigma, i ja no cal continuar amb la recerca de la carpeta. Gràcies, Laia.
EliminaMercedes
Sara González Vidal 6éA
ResponEliminaUn bon dia ,en Llovet i els seus amics estaven jugant a fet i amagat i la parava l'Eriçó:
-1,2,3,4,5,6,7.... -Que vaig!!! (Avisant)
L'Eriçó els va atrapar a tots menys en Cuquis .
-Cuquis!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
-Cuquis ,vinga surt ja que estem en pausa.
Els nois el buscaven per tot arreu ,pero res.
Aleshores a en Llovet se li va il·luminar el cap ,i va dir:
-Potser esta a casa seva ,o s'en ha anat a un bar a pendre algu...
Enpampols es va donar un ensurt quan algú li va aparèixer el va tocar.
-Trompi?
-No ,que soc en Cuquis,hahahahahahahaha
-He anat a casa i me trobat a en Trompi per camí ,aleshores li he demanat si em podía fer un intercanvi de roba durant deu minuts.
-Ell m'ha dit que si i.......
-Quin ensurt que us eu donat ,hahahahaha.
Ai quin desastre que són ,peró es el que ja ,i conta contat i ja s'acabat.
Com idea és bona, però hauries de vigilar les faltes. Què tal si rellegeixes i revises una mica?
EliminaMercedes
Sara González Vidal 6éA
EliminaUn bon dia, en Llovet i els seus amics estaven jugant a fet i amagat i la parava l'Eriçó:
-1,2,3,4,5,6,7.... -Que vaig!!! (Avisant)
L'Eriçó els va atrapar a tots menys en Cuquis.
-Cuquis!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
-Cuquis, vingá surt, que ja estem en pausa.
Els nois el buscaven per tot arreu, però res.
Aleshores a en Llovet se li va il·luminar el cap, i va dir:
-Potser esta a casa seva, o se'n ha anat a un bar a prendre algú...
En Pàmpols es va donar un ensurt quan algú li va aparèixer el va tocar.
-Trompi?
-No, que sóc en Cuquis,hahahahahahahaha
-He anat a casa i m'he trobat a en Trompi per camí, aleshores li he demanat si em podia fer un intercanvi de roba durant deu minuts.
-Ell m'ha dit que si i.......
-Quin ensurt que ús heu donat ,hahahahaha.
Ai quin desastre que són, però és el que ja, i conta contat i ja s'acaba
Carla Nieto 6èA
ResponEliminaJo crec que aumentaran un noi `´es a la colla i que seguramemt es tornaran a ficar en un altre enbolic i qui sap alumijo aumenten a noies perqué no
El que havies de fer era explicar una petita història, no dir de què aniria. Respon aquí mateix i fes el que tocava.
EliminaMercedes
EMMA PAVIA
ResponElimina6è-A
tots 10 van anar amb els seus velomotors cap al solar on sempre van despres de l'escola,i van veure que estava ocupat per un grup de 10 persones( 10 nioes ).
els de la colla es van extranyar, no estaven acostumats a que la gent seiés al mateix banc que ells,i encara menys noies.
pero tot i aixi van apropar-si,per presentar-se:
-Hola, som en Mquei, en Cuquis gran i en Cuquis petit,l'Anguila, en Pebret, el Nen, l'Eriçó, en Napia, en Riri i en Pampols,formem tota una colla,i esteu invadint-nos l'espai, peró com us dieu?-
les noies van trigar a respondre ja que encara reflexionaven sobre com algú pot tenir un nom tan extrany.
-Sentim invadir-vos l'espai, no s'abiem que habiem de reservar lloc.-diu una de les noies.- i,som la Minei, la Cuca gran i la Cuca petita, l'Aguila, la Pebreta, la Nena, l'Eriçona, la Napies, la Rira i la Pam. Nosaltres també tenim una colla.-els dies seguents es van anar trovant al solar, i així es van fer molt amics(o potser més que amics).
No entenc per què les noies reflexionaven sobre els noms estranys dels nens si elles tenen noms semblants.
EliminaQue apareguin unes noies a la història em sembla molt interessant. Potser m'hagués agradat més que haguessin interactuat i no només presentar-se. Podries afegir alguna aventura comuna.
Mercedes
EMMA PAVIA
Elimina6è-A
Dies després quan els nois van anar al solar vanveure que les noies anaven carregades amb globus d'aigua, i van veure també que justament davant seu hi habia una caixa amb més globus i una nota que posava: utilitzeu-los...
Ien el moment que el primer noi va aixecar la mirada va esclatar una guerra d'aigua, nois contra noies.
al estar tos xops, i sense munició,van ana-se a casa seva per secar-se i canvia-se de rova.
Molt bé com a historieta, però hi ha moltes faltes. Tu recordes el que vam dir de revisar el que escrivíem abans d'enviar el correu?
EliminaMercedes
Alba Simón
ResponElimina6éA
Un día era l'aniversari de en Miquei. Va invitar las seus companys al parck i tots van amar correns a comprar un regal , en Llover estaba molta triste perqué es pensaba que si se había olvidat el regalo pero el Miquei no voldria ser el seu amic .
Va ser l'hora dels regals i en Llovet no tenia i quan el Miquei es va asbaentar li va dir que el millor regals no era que lo compresión alguna cosa si no que aplin anat tots el companys que el había conbidat .
Menys mal que els deu se habiendo portar els página i una pilota de basquet pero después de la tarta jugar l'equip de en Miquei va guanyar al de l'eriço i van estar tots contents i es van divertir molt
Van acabar tots ríen i cansats.
Sincerament, crec que qui llegeixi el teu fragment, no acabarà d'entendre res. La idea és clara, però hi ha molts errors ortogràfics, de vocabulari i d'estructura.
EliminaHas de tornar-lo a escriure i millorar-lo.
Mercedes
ALBA SIMON
Elimina6é A
El día del l' aniversari del miquei va invitar a tots els seus amics a anar a jugar a casa seva, pero resulta que en Llovet s'abia olbidatel regal del Miquei i va dir que no aniria a la festa delseu company. més tard quan el miquei es va asabentar de que en Llovet no vindria a la seva festa s'ho va dir a tots els seus companys de la colla, aixi que van anar els de la colla a suplicar al Llovet que fosi a la festa den Miquei i el insistia:- no vui anar a la festa! va cridar en Llovet i esclar no podien fer gaire cosa aixi que s'ho van dir a la seva mara. la mare li va dir que tenia que anar a la festa perque es divertiria molt .
peró ell no volia aixi que tots van dir Llovet :-si vens a la festa et divertiras! :- vinga vina a la festa.
.- susplau.
va dir un altre i el Llovet es va decidir el no teni regal pro potser els seus companys el poden ayudar i aixi va ser.
van anar tots a la festa del Miquei
el Miquei no es va enfadar amb el Llovet perque era el seu company i sap que a tots s'ens obliden les coses.
Millor el sentit de la història, però has revisat? Hi ha moltíssimes faltes.
EliminaMercedes
Iván Batalla
ResponElimina6èA
Un d'aquells bons dies, en Llovet, va dir que podien anar a un gran poliesportiu per poder jugar al bàsquet amb patins el dimecres seguent. El dimecres tots van quedar al poliesportiu. L'ultim que va arribar va ser l'Eriçó. Quan ja va arribar van començar a fer uns altres equips, però van arribar deu noies que van dir:
-Que feu noiets
En Miquei que era molt atrevit va dir:
-Estavem fent grups per poder jugar-hi, però com heu vingut vosaltres ho es espatllat tot
- Si clar, nosaltres volem jugar
El Llovet va dir:
- Perquè no fem nois contra noies.
Tots es van posar d'acord. Van jugar i s'ho van passar molt bé .
Al final van guanyar els nois i les dues colles es van fer molt bons amics.
La idea és bona i estic segura que les dues colles podrien arribar a tenir encara més aventures junts.
EliminaDe totes maneres, hauries de rellegir el teu text i reescriure'l per evitar certes errades. Ànim!!
Mercedes
Iván Batalla
Elimina6èA
Un d'aquells bons dies, en Llovet, va dir que podien anar a un gran poliesportiu per poder jugar al bàsquet amb patins el dimecres següent. El dimecres tots van quedar al poliesportiu. L’últim que va arribar va ser l'Eriçó. Quan ja va arribar van començar a fer uns altres equips, però van arribar deu noies que van dir:
-Que feu noiets
En Miquei que era molt atrevit va dir:
-Estàvem fent grups per poder jugar-hi, però com heu vingut vosaltres ho es espatllat tot
- Si clar, nosaltres volem jugar
El Llovet va dir:
- Perquè no fem nois contra noies.
Tots es van posar d'acord. Van jugar i s'ho van passar molt bé .
Al final van guanyar els nois i les dues colles es van fer molt bons amics.
Has millorat l'ortografia del teu text, però no del tot. Ha faltat una mica més de concentració.
EliminaMercedes
TONI 6è A
ResponEliminavan arribar cadascún a les seves cases i el hi van ensenyar els velomotors als pares, però als pares no els hi va semblar bona idea pèrquè no els hi havien demanat permís.
Els van dir que li havia regalat en Llovet, però inclús així, lis van treure el velomotor.
van anar al colomar i van parlar de que era una injustícia el que els havien fet, així que van decidir anar a comprar-se un velomotor cadascún amb els seus diners sense dir als pares res de res. Però, un dia, en Miquei es va caure amb el velomotor i totes les mares van descobrir que s'havien comprat un velomotor amb els seus propis diners, i els hi van castigar sense sortir de casa en un mes a cadascún.
inclús així, saltaven per les finestres per veure's, però la mare d'en Cuquis petit els va descobrir quan anaven a comprar el pà, i a tota la colla els hi van castigar sense sortir de casa però amb un sistema d'alarma que si sortia de casa algú de la colla de la seva casa, l'alarma començava a sonar i els pares s'enteraven.
Van arribar cadascún a les seves cases i el hi van ensenyar els velomotors als pares, però als pares no els hi va semblar bona idea pèrquè no els hi havien demanat permís.
EliminaEls van dir que li havia regalat en Llovet, però inclús així, lis van treure el velomotor.
Van anar al colomar i van parlar de que era una injustícia el que els havien fet, així que van decidir anar a comprar-se un velomotor cadascún amb els seus diners sense dir als pares res de res. Però, un dia, en Miquei es va caure amb el velomotor i totes les mares van descobrir que s'havien comprat un velomotor amb els seus propis diners, es van reunir totes les famílies menys la del Llovet, van parlar de que creien que en Llovet era una mala influència per la colla, els hi van dir les mares als de la colla:
-No us junteu amb aquell noi- va dir la mare d'en Miquei.
-Però mares, no és just, l'hauríeu de conèixer, i així, veure com estàveu molt equivocades parlant malament d'aquell noi- Va dir en Cuquis grant.
-Ho farem, el convidarem a sopar amb tots nosatres y el coneixerem, pregunteu-li aquesta tarde si li va bé a la família venir a sopar amb tots nosaltres- Va respondre en Nàpia-
Al dia seguent, el Llovet va dir que si que podia assistir.
Va arribar el sopar, es van sentar a la taula y van començar a parlar les families amb la família del Llovet que no era adecuat montar a velomotor amb aquella edat, iels pares d'en Lovet van demanar disculpes a totes les famílies.
Desprès del sopar, les mares es van empanadir molt del que van dir e dia passat, i els hi van dir que es clar que podien anar amb aquell xiquet tant maco. Els nens es van posar molt contents de que puguessin juntar-se amb en Llovet.
Alba García
ResponElimina6è A
Quan van anar cap al colomar van veure que la porta estava oberta i tots van escoltar un soroll molt estrany, de cop es va tancar la porta i es van quedar tancats. Com aquell dia estaven molt cansats van decidir quie investiguerien aquella cosa el dia següent i que tots es quedarien a dormir allà. Van tenir sort perquè no havien de fer deures pel dia següent, era dissabte. Tots deu van enviar un missatge a casa seva per avisar. L'Eriçó va avisar al seu pare de que estaven tancats i com ell tenia la clau que vingues aquesta nit. Van jugar una bona estona a un joc per aprendre història i després es van llençar tot tipus de coses tobes.
Aquell dia es van divertir molt.
A veure que faran l'endemà quan es despertin.
Alba García
Elimina6è A
A la tarda, quan van anar cap al colomar van veure que la porta estava oberta i hi van entrar. Tots van sentir un soroll molt estrany, de cop es va tancar la porta i es van quedar tancats. Com que aquell dia estaven molt cansats, van decidir que investiguerien el que els havia passat en arribar al colomar el dia següent i que es quedarien a dormir allà. Van tenir sort perquè no havien de fer deures pel dia següent, era dissabte. Tots deu van enviar un missatge a casa seva per avisar. L'Eriçó va trucar el seu pare i li va explicar el que els havia passat i que estaven bé, i li va dir que vinguès demà al matí, perquè ell tenia la clau. Van jugar una bona estona a un joc per aprendre història i després es van llençar tot tipus de coses toves. Van veure que era molt tard i es van anar a dormir.
Aquell dia es van divertir molt.
L'endemà, quan es van despertar va vindre el pare de l'Ericó i van anar a un bar a esmorzar. Després es van anar cap a les seves cases reflexionan del que havia passat ahir a la tarda. En Miquei, en arribar a casa va recordar que l'havien deixat al professor d'història una clau del colomar per que poguès deixar el que necessitava per el dia del partit i abans de que comencés-hi poder agafar-ho. En Miquei va trucar al professor i li va preguntar:
-Hola, per casualitat quan has agafat les teves coses pel partit, has deixat la porta oberta?
El professor li va respondre:
- Ho sento Miquei és que quan he agafat les coses em quedaven només 3 minuts per arribar a temps al partit. M'he despitat, no tornara a passar.
- No pasa res, gràcies.
En Miquei va anar a casa dels seus companys i els va avisar que ja havia solucionat aquell problema. Però en Llovet va preguntar:
- Però com es va tancar la porta?
En Miquei li va dir:
- Ahir feia molt de vent, hauria d'haver estat un corrent d'aire.
Àlex Miquel
ResponElimina6èA
Quan ja portaven tres dies de festa, els de la colla van decidir que a l'endemà anirien al centre, però no amb metro, sinó amb els nous velomotors. Al dia següent a les nou es van reunir al parc on anaven sempre al sortir de l'escola. En ser tots van emprendre el camí cap el centre de la ciutat, van trigar set minuts contats per el propi Miquei. Un cop allà, el Nen va escoltar un udol, es va girar i va mirar cap a un matoll, del qual venia el soroll, aleshores es va apropar i es va trobar un cadellet de gos, era molt petit, de color blanc amb algunes taques marrons i les orelles aixecades. Tots els nois es van acostar de cop i el cadell es va espantar i es va enroscar com una ensaïmada, en Miquei va dir:
-Pobre, no te casa ni res per menjar.-
L'Anguila afegí:
-Jo me'l puc endur a casa, els pares fa temps que volen un gos, però amb tot l'embolic que hem tingut no han vist el moment, podria ser la mascota de la colla, i es dirà, Ensaïmada !-
Tots els nois es van posar a riure. I a partir d'aquell dia la colla va tenir un membre més.
Fabián Gómez 6èA
ResponEliminaCuan van arribar al colomar van parlar dels colors dels velomotors que el pare de l'Anguila:
-El meu es ve-vermell. Deia en Ri-ri.
-I el meu es blau. Respongué en Pampols.
-Dons el meu es verd. Va dir l'Eriçó. Així tota l'estona. Llavors van sortir a jugar al parc. Cuan van arribar van anar anar al columpi pero com el columpi nomes cabien
2 persones van anar al "tio vivo" que hi cabien tots. Van estar jugant fins a les 7:00 h. Llavors van anar cada escun a casa seva. Cuan van arribar a casa van mirar per
la finestra els estels que formaven una constelació molt curiosa.
Emma Pascual 6èA
ResponEliminaEl primer dia del segon trimestre tots estàvan contents, comensaria la rutina un altre cop i auria gent nova a l'escola.
A la clase de matemàtiques hi havia un profesor nou es deia Joan era una mica antipàtic , en Miqui va dir una broma sobre els seus cabells i tots vam riure també va riure una noia (cosa extranya perque la nostra colla vam ser els únics en riure).
Al acabar la clase la noia es va acostar a nosaltres i ens va preguntar quin era el nostre nom, esclar li vam resprondre i ella va dir:
-Jo em dic Erica, puc ser de la vostra colla?
Tots vam anar a pensar i tras aclarir les coses vam dir que si.La noia tan emocionada va saltar de la alegria.
Despres vam anar al descampat i vam pensar el seu nom nou de l' Erica, al final es va dir Llumeta.
I pertan ara la colla dels deu es diu la colla dels once.
pol tuto 6éA van arribar al colomar i els velomotors van decora de molts colors volien anar a casa del llubet per jugar i parla .
ResponEliminaLluna Marquès 6éA
ResponEliminaLa Colla va anar al Colomar de l'Eriçó. En Miquei encara no controlava del tot el velomotor així que anava a un pas que fins i tot el cargol més lent del mon l'hagués adelantat. Llavors en Pampols és va començar a riure d'ell (amb carinyo) va dir que l'esperaven al colomar.
En Miquei per no quedar-se enrere va començar a correr amb el seu nou velomotor ès va trobar un sot i al no veure'l va caure i èsva quedar en coma.
La Colla estava destrossada. Que farien sense el seu gan amic? El lider de la colla estava molt greu. La Colla encara continuava en peu peró no per jugar a jocs o fer les seves investigacions sinó continuaven junts per recolzar-se entre ells i per recolzar el seu vell amic.
Al dia següent van anar a donar una volta amb els velomotors van quedar que el ultim tindria que anar disfressat de conill però la cosa no va quedar molt bé. El Colomar va anar tot ràpid fins que el seu velomotor va xocar amb un arbre hi tots van envoltar al Colomar van trucar a la ambulància i com estaven tan espantats que solament van trucar a la mare de Colomar resulta que la mare del Colomar tenia al mòbil apagat no hi havia mes remei que trucar a totes les mares. Al dia següent totes les mares estaven molt enfadades el Colomar va arribar amb un peu trencat sort que hi està bé el problema esque les mares van castigar a la colla sense velomotors duran un mes asi que no van tenir mes remei a jugar que anar a jugar a basquet amb patins resulta que hi ha havien unes noies i van començar jugar tots junts es van fer amics hi ara al barri tothom li coneixen com la colla del 20.
ResponEliminaSafaa Harmach 6é A
Kristina Benkovskaya 6è A
ResponEliminaUn dia l'Eriçó li va dir an Miquei (amb carinyo) que corria mes rapid que ell, pero en Miquei (amb carinyo) va dir que no, que ell era mes rapid. Ells dos van fer una cursa des de l'escola fins el parc. Llavors tots els nens estaven animan.
-L'Eriçó guanyara, perquè corre mes.
-No guanyara en Miquei, perquè corre mes.
Quan va començar la cursa l'Eriçó va corre amb totes les sebes forces, i en Miquei corrents tot el que podia.
Quan nomès els faltaba mig camí, van veure una noia molt guapa. Ella tenia els cavells com si fosin fils d'or, els seus ulls eres com el cel i el seu somriure era molt agradaple. En Miquei l'estaba mirant, i llavors no va veure el tronc que estava al terre, i llavors es va caura. L'Eriçó no el va veure, perquè estaba devant seu, per aixo no el va ajuda. Aquella nena que en Miqui estaba miran la va ajuda,en Miquei s'havia fet una ferida al genoll. La nena li va posar una tirita, i li va preguntar:
- Com et dius? (nena)
-Jo em dic Miquei i tu? (Miquei)
-Jo em dic Martina. (Martina)
Llavors es va fer un vincul d'amor, amor a primera vista.
CONTINUARA......
Mercedes 6è A
ResponEliminaEstic molt contenta dels nens i les nenes que us heu esforçat en inventar-vos una nova història pel nostre llibre. Felicitats!!!
Gal.la Catalan 6è A
ResponEliminaEn arribar el Colomar, tots es van posar a correr, saltar, a explicar-se coses, etc.
S'ho van passar molt bé, però no van marxar massa tard perquè el dia seguent hi havia escola.
van quedar que es trobarien tots a la cantonada de l'escola.
El endemà tots ja estaven a les 08:45 allà parlan.
quan va sonar l'alarma de que començaven les classes van sortir pitant.
Van seure tots, i el prefessor va presentar a una nena que es deia Juana.
Va arribar l'hora del pati i la Juana anava caminant amb un llibre a la mà.
Tots els nens de la colla es van adreçar a ella i van preguntar-li si volia juga amb ells.
la Juana era molt vergonyosa però va fer si amb el cap.
van explicar-li totes les coses que els hi havia passat, que feien, etc.
van co0mençar i des de aquell dia van ser molt amics.
Alexandra Ramos 6èA
ResponEliminaLa cantinuació del llibre de la colla dels deu es que, al dia seguent tots s´anaven a classe amb els seus velomotors. Es van anar a classe, van acabar la escola i era el ultim dia de escola.Al dia seguent ja era dissabte tots es van anar a passetjar amb els seus velomotors. Es van encontrar amb un noi molt simpàtic i tots es van apropar a ell.Estaven tots parlant amb el noi i la anguila li va i li pregunta:
-Com et dius?
I ell va i li diu:
-Em dic Andreu.
Els de la colla li va agradar el seu nom i en Miquei li va dir:
-Vols ser amic nostre?
El Andreu estava pensant i pensant i pensant fins que ja ho tenia clar i va dir
-Siiiiiiiiiiiiiiiiii
I els amics es van anar amb esl seus velomotors.
Victoria Maties
ResponElimina6è A
Quan els nois van arribar al colomar van estar parlant tota l'estona fins el toc de queda. Desprès cadascú dels nois es va anar cap a casa seva,i quan les families van escoltar el soroll del velomotors van mirar per la finestra i els i van preguntar don avien sortit aquells velomotors.
els nois els hi van respondre que el pare den Llovet els hi havia regalat per averi demostrat que era innocent i que per tant no devia estar a la presó.
Tots els pares i mares dels nou nois es van posar d'acord de que devien convidar a la família den Llovet i en Llovet a sopar. tots van anar al bar mes popular del barri s'ho van passar molt bé i cada copes van fer mes i mes amics.
Al dia següent tots els de la colla van anar a la piscina municipal i van estar alla tot el dia compartint anècdotes.
Nel Martínez 6èA
ResponEliminaAl arribar al colomar tots van agrair a en Llobet els velomotors i entre tots van pensar en tunejar cadascú el seu velomotor i fer carreres per la ciutat. Al barri hi havia un descampat de 2 Km de llargada i 500m de amplitud i van pensar en comprar-lo per fer exhibicions a la gent del barri. Van trucar al tel. de l’amo i el terreny el venia per 400.000€. els nois van pensar en que tots pagarien una part i van acabar optant per comprar-lo. Van anar a visitar el terreny i van veure que no estava malament. Al dia següent van venir tots amb les seves famílies per millorar el terreny, així 2 mesos més.
Al acabar van vendre les entrades a 15€ i la primera carrera va començar. Va començar guanyant en Llobet i se li va avançar el Nen encara no va acabar la carrera i desprès de 2 min va guanyar en Riri!!! Tots va quedar bocabadats i també molt feliços desprès de guanyar 250€.
Simon Garcia 6è A
ResponEliminaEls deu amb el velomotor van anar al bosc i van decidir jugar al escondite, en ri-ri es va perdre i no el trovaven, però buscant i buscant el van trobar sota un arbre, rapidament van anar rapidament a casa del ri-ri per curarlo, els seus pares estaven molt preocupats, pero per sort solament va ser una farideta al colze.
Al dia seguent hi havia escola van anar tots menys el ri-ri resulta que no nomes va ser una rascada, sino es va trencar el braç.
Al sortir de l'escola van anar rapidament a casa del ri-ri a veurecom estava, el metge li va dir que tenia que portar el guix dues setmanes al pasar les dues setmanes va anar al metge i li va dir que el teia que portar una setmana mes, al pasar la setmana li van treure el guix, i despres ja va poder jugar amb els seus amics i tot va continuar com abans.
Hamza El Morabet 6èA
ResponEliminaLacolla del deus quanvan sortir de l'escola el Llobet es va trobar amb el seu pare i li va fer una sorpresa que avian deu velomotors, i que cadascun avia agafat algun. Quan tots van agaf un velomotor sen van anar capa casa, una vegada arribat a casa seva cadascun elp pares van veure en que arribaven el seus fills, i el van preguntar que es allo amb el que heu vingut, i cadascun dells el va explicar al seus pares sobre el velomotor. Que un amic seu, el seu pare era inventor i un dia va pensar de inventar una cosa i es va posar mans a la obra i va inventar una bici en forma de moto ( velemotor ), i como li va agradar tan el invent va inventar deun mes per nosaltres els amics del seu fill, i ens a regalat una a cadascun de nosaltres. Despres de explicarli cadascun dells als seus pares que era el velomotor van reunirse en una placeta de la ciutat sempre per jugar a un jjoc que es deia basquet sobre patins, els i agradava molt el basquet sobre patins sempre cada dia jugaben.
Pol Cespedosa - 6èA
ResponEliminaÈs va acabar la historia amb un partit de bàsquet. Un dia la colla va sortir al carrer i van veure 2 nens aburrits, que preguntaven si podien jugar i uns altres als hi deien que no. Llavors la colla els hi van preguntar si volien jugar amb ells i molt contents els hi van dir que si. Al cap d'un temps es van fer tambe de la colla. Uns dies despress van veure un grup de nens a una pista de bàsquet sense juga i els hi van preguntar que feien, els hi van explicar que no podien jugar perque els hi faltava 2 jugadors, llavors la colla van pensar que el millor era que aquests nens tambe s'ha afegisin al seu grup, ja eren 24. En Joel de la colla va entrar a una botiga de video jocs i es va trovar 3 nens discotin per escollir un joc, es va acostar i va recomenar-lis un dels jocs que ell tenia i els 3 nens li van donar les gràcies. En Joel va creure que eren bons nens i els va convidar per entrar a la colla, els nens entusiasmats per la proposta van dir que si sense pensar-ho gaire. Finalment ja eren 27 i creien que ja eren prous. Un dissabte el matí es van reuní tots per anomenar un cap de la colla i van decidir per votació que fos el més gran. El mateix dia tambè fan fer varies propostes per jugar diferents esports, i tambè van decidir fer una lliga de futbol sala per competir entre altres colles. Van tenir molta feina en trovar un camp i un entranador. Però quant ja semblava que era imposible un dels pares dels nens es va oferir per ser l'entranador i ell mateix els hi va buscar el camp. Despress de una magnífica temporada van guanyar la lliga. Van tenir una medalla per cada un i copa per la colla de guanyadors. Amb els diners que van recollir del partit van poder pagar el lloguer d'un petit local per reunir-se la colla dels 27 amics. Passats 20 anys la colla es va tornar a reunir per fer una partir de veterans i recordar els vells temps.
Martina Rovira 6èA
ResponEliminaEn arribar al colomar va sonar el telèfon,en Pebret agfar el telèfon era el profesor d'historia l'Albert,- en Pebret posa l'altaveu- els felicita per el partit d'aquella gran tarda; i els hi digué que ells i aquell esport eren unics.
I que per això ho havien de fer un esport oficial.En sentir alló tota la colla va obrir les orelles��.Ell seguí, i els explicar que ell havia participat als jocs olimpics!
Tots els nens es van mirar extranyats i pensaren que els prenia el pèl, ell intenà seguir, però els nens l'interrumperen preguntant:
- en quin esport?
- en quina categoria?
- contra qui competies?
- quin any?
- en quina posissió vas quedar?
El pobre home acrivillat a preguntes digué
- prou per parlar d'aixó en tenim dies en canvi per fer federacions per el bàsquet de patins i crear equips profesionals de diferents llocs no ens queda gaire temps.
Us semblara molt, però només ens queden tres anys, i ens hauriem d'espavilar.Que us sembla?
Tots van dir que genial.Van quedar que ells s'ocuparien de els participants i dels equips i que el mateix profesor se'n carreguès de tot aquell rotllo de federacions,etc....
Continuara...
( el continuare però ara haig d'anar a sopar!)