dilluns, 6 d’octubre del 2014
Trobada d'en Bruno amb la Reina de les Bruixes.
Hola, aqui teniu l'accés a l'entrada del blog perquè pogueu penjar els vostres diàlegs. (pàg 95-96 del llibre de les bruixes)
Recordeu:
- Heu de començar descrivint la situació, on passa, a quina hora, com és el lloc ... Aquesta introducció es pot escriure en 1a persona (des del punt de vista de la bruixa o d'en Bruno) o en 3a persona.
- Heu d'escriure el diàleg que es produeix entre en Bruno i la Gran bruixa. Recordeu de posar guions cada vegada que parli un personatge.
- Penseu en tots els detalls, feu servir un vocabulari variat i amb expressions. Reviseu-lo perquè no hagin faltes d'ortografia.
Recordeu d'introduir el text als comentaris posant (sobretot) el vostre nom i cognom. L'últim dia per introduir-lo serà divendres 17 d'octubre.
Espero els vostres fragments literaris.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Paula Contreras 6èB
ResponEliminaA dos quarts de quatre en Bruno anava passejant pel passadís tranquil.lament quan es va trovar a una senyora i li va oferir una xocolatina: - Hola nenet que en voldries una xocolatina?-va dir la senyora i se la va donar:-Que estava bona?- va dir-Si!!- I que en voldries una altre?-va dir- si la vols,demà a aquesta mateixa hora, tens que anar a la sala de ball i has de picar a la porta. Demà ens veiem maco, adeú.-va dir la reina de les bruixes. Al dia seguent en Bruno a la mateixa hora va picar a la porta de la sala de ball i una bruixa amable li va obrir la porta, van anar fins a l'altar de la sala i la reina de les bruixes li va donar la xocolatina ,al cap de cinc minuts al Bruno li va sortir pel de ratolí i al cap de dos minuts més ja es va convertir en ratolí:- Ho veieu noiez com a funzionat el meu pla perrfecte més val que os sorrti bé sinó ja veurreu lo que passarà- va dir- oh grandiosa farem lo que to vulgis- van dir totes a la vegada.
Esclar que jo en Luc ho sabia perquè estava darrere del paravent mort de por. FI.
La Trobada
ResponEliminaAnava caminant per un pazadíz llarg i estert amb moltez portez. De zobte, hem vaig trobar un nen repulziu que pazejava pel pazadiz i jo vaig dir-li que zi volia una barra toveta de xocolata i ell em va di que zi. La barra portava la fómula 86 d´acció retardada productora de ratolinz. LLavors li vaig dir que zi eztava bona, i em va rezpondre que zi,.
Jo vaig dir -li que zi volia mez, noméz tindria que venir a la zala de ball de l´hotel a doz quartz menyz zinc de quatrrrre, demà a la tarda.
Mónica Abas 6èB
ResponEliminaLA Trobada al passaís.
En Bruno, ha dos quarts de quatre anava passejant pel passadís de l'hotel molt tranqil.
Es va trobar un senyora bastan lletja, la senyora li va preguntar si volia una xocolata però feia un quart d'hora que m'havia trobat una al terra i o la vaig voler agafar.
La senyora em va preguntar si en volia una xoxolata i jo li vaig respondre que SII.
En Bruno es va possar super feliç de la xocolata que la senyora molt amablement li va regalar.
La senyora li va preguntar a en Bruno que si evolia un altre a l'endema avia destar a la mateixa hora i al mateix lloc (a la sala de ball i picar a la porta) per tindre més xocolatines.La reina de les bruixes li va dir fins demà nenet meu.
A l'endemà el Bruo va ser molt puntual i va trocrar a la porta, la bruixa amablement li vaobrir la porta. hola nenet meu ja ets aqui per l xocolatina?va preguntar la bruixa.
El Bruno li va respondre tant feliç, esclar que es per una xocolatina.
Al cap de mitja hora el Bruno ja era un ratolí !!!!!!!!
En Bruno es va combertir en ratolí per culpa de la fórmula 86 d'acció retardada productora de ratolins.Per culapa de la bruixa en Bruno era un ratolí per aber-li posat aqella formula. Fi
Àlvaro Cantòn 6èB El Bruno es refia de tota la gent. A dos quarts de quatre en Bruno era passejant pel passadís fins que es va topar amb la reina de les bruixes, i li va preguntar si volia una xocolatina el nen tot convençut li diu que si que la vol. A continuació la reina de les bruixes li diu que si vol mes xocolatines que anes demà a la sala de ball de l` hotel a dos quartsmenys cinc de quatre. Al dia seguent el Bruno li va fer cas i com la bruixa hi havia posat la formula 86 d` acció retardada productora de ratolins la bruixa li va fer caure en la seva trmpa fins que va sonar el rellotje i el Bruno es va convertir en un ratoli pudent i golafre.
ResponEliminaLaia Navarro 6è B
ResponEliminaLa trobada
Jo, la prezioza i atrrractiva reina de lez bruixes, estava caminant per unz pazadíz del hotel,buzcant una víctima per donar-li la xocolatina ,ezclar amb la formula ratardada de ratolinz, quant de zobte en aquell pazadíz tan horripilant, lletj i eztret, vaig veurà a un nen molt graz que vestia amb un tratje negre i blanc , amb un cóctel a la má.Jo,naturalment li viag prreguntar:
-Hola , grassonet , vols una xocolatina?-el nen em va ignorar, peró quan vaig dir xocolatina els seus ull es van inflar com globus. Em va contestar:
-ezclar que vull una xocolatina- va tirar el cóctel al terra i va dir.
-per cazualitat porta llet?-no tenia ni idea, peró li vaig contestar:
- no, ezclar queno té la xocolatina.- Li vaig donar la xocolatina i va començar a saltar. Se la va menjar . :
- Si vols més, vina demà a la sala de ball a les a doz quartz meny zinz de quatrrre-li vaig perguntar.Ell rapidament va contestar:
-ezta molt bona, així que allà eztaré. Jo me´n vaig anar tranquil·lament pel pazadíz brillant com un eztel. Fí
Has descrit molt bé l'escena. Aitana Ruiz Reig.
EliminaPaola de la pinta 6èB 16/10/2014
ResponEliminaLa trobada al passadis:
En bruno volia anar a la cuina per veure si podria endrapar una mica de menjar .
I de cop i volta apareix una senyora amb els cabells marrons,un vestit blau, uns guants negres.Cada vegada s'apropava més i quan ja estava molt aprop la bruixa li va dir:
-Bon dia , maco t'agrada les barretes de xocolata?
-Sssssssssssssssssssssssssssssiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.
-Dons tè una barreta de xocolata per a tu.
-No se qui ets però gracies.
-Ara doncs nen si vols mes xocolata reuneixet amb mi d'aqui a uns 7 minuts
-Molt bè ,àdeu
Van passar els 7 minuts volant i el Bruno es va presentar 30 segons abans i de cop i volta es torna un ratolí grasonet .
-Pero que has fet.-va contestar en Bruno
-Res nomes te posat una FORMULA RETARDADA PRODUCTORA DE RATOLINS.
FI..............................
Albert Secanell 6éB
ResponEliminaLa trobada
Jo anava caminant perr un pazadíz de l'hotel amb la barreta de xocolata que portava la formula 86 productora de ratolinz –va dir la reina de les bruixes- i em vaig trrobar a un nen rrepulziu i li vaig dir: hola nenet que volz una xocolatina mot bona? I ell em va contestar: zíííí. I jo li vaig dir: que ezta vona? I ell va dir:ziiii. I llavorz li vaig dir: que en volz méz? I ell va dirr: ziiiiiii. Donz zi en volz ziz méz vez a trobar-me a la zala de vall a doz quartz menyz zinc de quatre de demà. -va dir la reinna de less bruixes- i el nen va dir: ziz barretez ezclar que vindré ezclar!!!
Paul Connolly En bruma caminaba pel pasadis i de sobte va apareixe la reina de les bruixes. Li va oferir una xocolatina amb la formula 86 retardada productora de ratolins en Bruna va agafarle sense dubte.
ResponEliminaLa reina lo va dir que lo donaría mes xocatines si venia a la sala de abaix a una hora predeterminada.
El ne . Despres en bruno va anar a la sala de abaix va apareixe a l'hora exacta que li van dir. Llavors es va convertir en ratoli deban de totes les bruixes.
Paul Connolly.
EliminaEn Bruno caminava pel passadís i de sobte va aparèixer la reina de les bruixes. Li va oferir una xocolatina amb la fórmula 86 retardada, productora de ratolins.
La reina li va dir que li donaria més xocolatines si anava a la sala de sota a una hora determinada.
Quan va arrivar l' hora exacte que li va dir la reina, en Bruno va anar a la sala de sota, llavors es va convertir en ratolí davant de totes les bruixes.
Hannah tomas 6èB
ResponEliminaLA TROBADA.
Surto de l'habitació, aquell pastiset de xocolata que en Topsy (el gat de ma mare) m'ha deixat a la moqueta de la sala d'estar era repugnant!!! (el més estrany que he dit a la meva vida).
El pasadis era tot emmoquetat amb unes baranes de or, portes de fusta amb el pom bañat a or (o amb pintura de l'IKEA!!!), vaig caminant i veig una dona baixeta i boniqueta (en realitat es una bruixa però en Bruno no ho sap)que quan hem veu em diu...
:-Hola, petito, que tenzz gana?-va dir amb una veu molt estranya-prrregunto perrrquè tinc aqui una tobeta barra de xocolata acabada de zortir de la màquina ezzpendedorrra. (Es la reina de les bruixes que li ha posat formula 86 d'acció´retardada productora de ratolins)
:-Esclar!!!! (m'entre em tregui el sabor del pastiset d'en topsy, i sigui xocolata de veritat).
:-Donczzzz tota teva!-va contestar la dona-Que volzz méz??
:-Si!!- vaig dir.
:-Zi que volzz...-va dir la senyora-donczz vine a doz quartz de quatre demà a la sala de ball i en tindrazz ziz barrez de xocolata!!!! adeu.
AL DIA SEGUENT...
aaaiiiii!! (aquest soc jo cridant) on es la maleida sala de ball!!!
REUNIÓ DE LA SRPCN
estrictament privat
aquesta habitació està reservada
per a la
reunió anual
de la
societat reial
per a la prevenció
de la crueltat amb els nens
SALA DE BALL.
Era allà, vaig picar a la porta i una senyora va obrir, tot era ple de dones arreglades,i la de la xocolatina, quan veig que no son les xocolatines casi em dona un patatus, quan veig que em creix pel de ratolí!!!
CONTINUARA...
En Bruno anava caminant tranquil·lament pel passadís de l'hotel, quan va topar amb una senyora una mica estranya, que al beure'l el primer que va fer va ser tapar-se el nas i fer-li un pregunta.
ResponElimina-hola nen....que t'agraden les xocolatines?-va dir la bruixa.
-si, perquè?-va dir en Bruno.
-doncs te aquesta xocolatina-va dir la bruixa.
-val-va respondre el Bruno una mica estranyat.
-et donaré 6 xocolatines més si demà a dos quarts menys cinc de quatre vens a trobar-me a la sala de vall de l'hotel- va dir la la bruixa.
-estaré alla sens dubte!!!!!!!!!!!!-va dir el Bruno il·lusionat.
Mar pavia.
Ivan Arman
ResponEliminaAnava passejant pel passadís de l'hotel,quan una senyora em va dir: -Que vols una xocolatina ? i jo vaig respondre que sí que en volia,i me le vaig menjar.-MMMMM estava molt bona-li vaig dir-Zi volz méz vez a la sala de ball a de quartz de quatre menys cinc.A l'endemà vaig trocar a la porta i em va obrir una senyora.A continuació em van dir que vagi al mig de la sala,i de sobte em vaig convertir en un rotolí perquè la xocolatina tenia la formula 86 d'acció productora de ratolins. FI
Anònim 16 octubre de 2014 21:29
ResponEliminapau casas 6èB
Ados quarts de quatre jo anava paseixant pel passadís i em vaig trovar a una
senyora que em va dir-vols una xocolatina - i jo vaig dir que si, i me la va
donar i jo vaig dir gràcies i ella em va dir -que si en volia més només que
anesi al sala de ball-i vaig anar i una vegada a ya em vaig combertiren un
ratlí per culpa de la bruixa que em va donar la formula 86 reterdada de ratolins
Oscar R.C
ResponEliminaEn Bruno anava passejant pel passadís fins què es va trovar a la reina de les bruixes - que vols una xocolatina nen- sii - què vols una altre nen? -si - doncs passat demà a la mateixa hora a la sala de ball i has de picar a la porta, al dia seguent en Bruno va baixar a la sala de ball i va picar a la porta -hola nen té aquí tens la teva xocolatina , quan en Bruno va menjar la xocolatina i al cap d'un temps es va transformar en un ratolí. - veieu noiez com funciona al meu plá.
En Bruno anava passejant pel passadís fins que es va trovar amb la reina de les bruixes-que volz una xocolatina nen?-siii- -doncz pzzat demà a la mateixa hora a la sala de ball i has de picar a la porta, al dia següent en Bruno va baixar a la sala de ball i va picar a la porta-hola nen té aquí tens la teva xocolatina, quan en Bruno va menjar la xocolatina al cap d'un temps es va transformar en un ratolí-veieu noiez com fuziona el meu plà.
EliminaAlba Alcrudo Prats
ResponEliminaLA TROBADA AL PASSADÍS
Estava caminant molt feliç per el passadís, quan de sobte vaig saber que tenia molta malta gana i per això vaig decidir anar per a que els meus papis em donin de menjar. Anava cap a l’ascensor quan de sobte va aparèixer una dona molt guapa amb guants negres, sabates d tacó, un vestit blau fosc etc... Llavors em va dir “ Que t’agrrrada la xocolata, nen? “ Jo vaig dir que si amb el cap i la dona em va dir “ Te aquezta xocolata per a tu. “ Em va dir jo li vaig arrancar de les mans, i em va dir “ T’ha agrrradat, doncz si t’ha agrrradat, demà a la zala de ball a doz quarz de zinc de la tarrda et donarrré 7 barrretez com aquezta “ .
L’endemà al matí, m’he aixecat a la 1:30 per anar a esmorzar: 30 torrades amb melmelada i mel, un got de cacau i 2 entrepans ( que cada una era una barra de pa sencera ) de formatge. A la tarda vaig arribar 2 minuts abans i vaig cridar perquè m’obrissin la porta “ Ei, vull passar, on son les meves barretes de xocolata?!! “ Llavors em va obrir la porta i vaig entrar, allà vaig veure moltes dones lletges i la dona guapa. Ajuda, em van tancar amb clau!!!
Llavors vaig notar una sensació molt rara, es com si la pell volgués sortir de mi i, per suposat, feia molt de mal!!! Després em va començar a sortir pel per tot el cos, una cua també i em vaig tornar molt petit, i la dona guapa es feia un tip de riure!!!!! Llavors, ho vaig comprendre tot, la dona era dolenta, la barreta estava enverinada i jo, ja no era un nen grassonet ( es veritat tot s’ha de dir ) sinó un repugnant RATOLÍ !!!!!!!
Fi
La trobada al passadís
ResponEliminaMax Miralles
A dos quarts de quatre el Bruno anava caminant pel passadís de l’hotel que hi ha a costat de la cuina, pensant en com entrar-hi. De cop, com per art de màgia, va aparèixer una dona que no aixecava un pam de terra. En Bruno no li va fer gens de cas però quan la dona va estar a tocar d’ell va dir:
- Nen que no voldries una xocolatina – va dir la dona. El Bruno no va saber dir que no a aquella temptació va respondre:
- Es clar que si – va dir. La bruixa va donar-li la xocolatina i va engegar-li:
- M’agraden els nens que mengen, si vols més barres hauràs devenir a dos quarts de quatre demà – després d’això el Bruno va seguir intentant entrar a la cuina i la dona misteriosa se’n va anar pel fons del passadís. En Bruno no va pensar en les conseqüències que podria tenir aquest episodi en la seva vida.
M'agraden molt les expressions que has fet servir. Aitana Ruiz Reig.
EliminaIvet Surià 6èB
ResponEliminaLa trobada al passadís
En Bruno un nen molt grassonet i repugnant anava caminant pel passadís tant tranquil.lament com sempre, el passadís era llarg i de color blau, estava a la segona planta del hotel.
De cop va aparèixer una senyora molt bella (la reina de les bruixes) i li va preguntar...
- Hola maco que voldriez una barra toveta i deliziosa de xocolata?
i en Bruno va dir....
- A moltes gràcies- la va probar i la senyora li va dir..
-que ezta vona la xocolatina sugoza?
- siii bonísssssima-
- donzz et donarè ziz barres de xocolata mez zi demà vens a la zala de ball de l'hotel a doz quartz menys zinc de quatre-
En Bruno va dir que sii que vindria oi tant.
-donz demà quedem, adéu-
En Bruno estava contentisim així que el dia seguent es va presentar a la sala de ball a dos quarts menys cinc de quatre.
Va trucar a la porta i va dir:
- hola sóc en Bruno que m'obres?-
Les bruixes el van obrir i en Bruno va entrar, exactament quan va entrar va dir...
-i les meves barres de xocolata?-
Les bruixes li van dir que si es posava davant de totes elles li donarien les barres.
Justament quan es va posar davant li va començar a sortir pèl per tot arreu,i es va convertir en ratolí.
-
Molt ben escrit. Per fi ho has aconseguit! Aitana Ruiz Reig
EliminaMar Gonzàlez Vidal
ResponEliminaEstava pensant en l'entrepà de triple de formatge i doble de pollastre amb ketchup quan una senyora d'aspecte agradable més alta que una salsitxa se'm va apropar amb una xocolatina me lava donar i em va dir amb veu de verdura podrida:
-volz una xocolatina ?
-sí!!
-donz llavorz vine a les quatre demà a la tarda.
-i llavors que em donaràs ?
-RES!-llavors se'n va anar remugant, mentre que jo escanvi vaig seguir el meu camí cap a la cuina...
Carla Die 6è B
ResponEliminaEn Bruno anava caminant pel passadís de l'hotel.
Era un passadís llarg i prim, com d'aquells de les fires que pugen i baixen. La pared estava dividida en dos.La de dalt estava forrada amb paper de color vermell, amb molts quadres i espelmes (la decoració estava una mica antiquada) i la de baix era de fusta, d'un color molt fosc.
De sobte, vaig veure una dona preciosa i molt elegant.
A poc a poc se'm va anar apropant fins que em va dir:
-Hola marrec, que voldrriez una xocolatina?
-I és clar que siii- va dir en Bruno.
El nen, es va menjar la xocolatina en el que van semblar tres dècimes de segon i tot seguit la senyora li va dir:
-Que eztava bona?
-Siiii- va dir en Bruno
-Doncz zi en volz méz, noméz haurràz de venirr demà a la zala de ball a dos quarrtz menyz zinc de quatre- va dir la senyora- Hi vindrràz oi?
-Si que hi aniré, però per a les xocolatines, no és pas per que la vulgui veure jo a vostè- va dir en Bruno.
Així que la reina, tota triunfadora, se'n va anar sense deixar de repetir-se:
-Quant odio alz nenz.Perrò això dintrre de poc z'acabarrà...
Al dia següent en bruno va arribar a dos quarts menys cinc de quatre en punt i només entrar va dir.
-On són les meves xocolatines?
Però abans de que acabés la frase, li va començar a sortir pel per tot a reu.
I això volia dir que la fórmula 86 retardada productora de ratolins funcionava.
I ara les bruixes tenien el poder a les seves mans...
Sergi Fernández
ResponEliminaEn Bruno anava caminant pel passadís de l'hotel quan de sobte es va trobar una senyora molt bonica.
- Ezcolta nen que en volz una barreta de xocolata- va dir la reina de les bruixes.
- És clar que en vull- va dir en Bruno emocionat.
La bruixa va veure que a en Bruno li agradava molt menjar. Va dir-li que si en volia més havia d'anar a dos quarts de quatre menys cinc a la sala de ball.
Això és el que va fer, la bruixa estava esperant a que es convertís en un ratolí perquè el que li havia dit de les sis barres més era mentida.
De sobte a en Bruno van començar a sortir-li pels, després quatre potes i al final va acabar convertit en un ratolí.
LA TROBADA AL PASSADÍS
ResponEliminaAnava per un passadís curt i ample amb una catifa vermella i em vaig trobar a una dona molt bonica, que em va dir:
- Vols una xocolatina?
- Sí, clar que sí – vaig contestar jo.
La vaig endrepar i la dona em va dir:
- Ezta bona?
- Sí i tant.
Donz vine a doz quarrrtz de quatrrre a la sala d’avall de l’hotel.
Quan vaig arribar hi vaig veure moltes senyores que es tapaven el nas i van començar a dir coses boniques amb mala cara. Vaig pujar a l’escenari amb la senyora de l’altre dia. Aquesta es va començar a riure i de cop i volta em vaig convertir en un ratolí.
Jo anava pel passadís buscant alguna xocolatina per menjar, de cop vaig sentir un calfred. Darrere meu va apareixer una senyoreta molt jove que em va dir:
ResponElimina- Volz una xocolatina?
- Siiiiiiii!!!!!! Vaig contestar, - els apats del menjador son repugnants.
En posarme-la a la boca vaig sentir que era la xocolatina més bona de l’univers. – Que en tens més? Li vaig preguntar.
- Si en volz mez nomez haz de venir a la salla d’avall a doz quartz menyz zinc de quatre.
Vaig tornar a la meva habitació esperant l’hora, em moria de ganes per veure com seria aquella sala, no sabia el que m’esperava…